Coses sense sentit I

Avuí he tingut una estona a l'escola per pensar en coses sense sentit, com els mons pararels, els viatges en el temps, la màgia o les paradoxes. Al final, he arribat a les següents conclusions:


- Tot i que hi ha gent que es capfica en creure que no pots ser en dos llocs a l'hora, a vegades ets aquí, però el teu cap es en un altre lloc. Suposo que aquet lloc es el que anomenen el teu propi món paral·lel. Allà hi guardes tot el que imagines, allà hi vas quan no vols ser on ets. Allà tens els teus somnis, les teves històries. Aquest "món" es real? sí, per tu; no, pels demés. No crec que una cosa real hagi de ser necessàriament material.


- L'espai es infinit, mai s'acava. Més allà del sistema solar hi ha altres móns, altres planetes, altres llocs que no coneixem. Hi ha llocs on no hi ha res, o hi es tot, depen de com t'ho vulguis mirar. En tot cas, si agafesim un coet i tiressim a munt, no acavariem mai.


- Si algun dia l'home aconsegueix poder viatjar a uns tres mil anys llums i més rapid que la llum, veuriem des de el coet el que hi va haver-hi a la terra fa tres mil anys. Haurem creat llavors el que anomenem "màquina del temps"?


- Només utlilitzem un dos per cent del nostre cervell, i en coneixem poc més que el  vuit per cent. Quan pensem, memoritzem o exercitem el cervell, es creen petits camps electrics entre les neurones. Teoricament, si coneixesim el cervell humà per complet, tan sols utilitzan el  seixanta per cent, podriem moure coses amb la ment, el que coneixem com telequinèsia, i que majoritariament es considerat màgia.




Ciencia? o tan sols paranoies?






M.