El joc etern

A vegades les persones poden ser egoistes i ambicioses. Els humans som els únics que perseguim els somnis fins al final, fins al final del camí, per estúpits que siguin.

Però som part d'un món, un món que sense nosaltres no seria res, però alhora ho és tot. Som simples titelles dels que uns anomenen Déu i uns altres anomenen natura.

Som les peces d’un joc etern, naixem i vivim per ser feliços, i quan els somnis, les il·lusions i els desitjos desapareixen, desapareixem amb ells. La marea dels temps sens emporta fins a la terra dels records perduts.

I encara que tothom sap com acaba la partida, la gent continua plorant pels que són a prop seu i cauen, però el que no saben és que cadascú forja el seu propi destí amb els seus actes, petits actes que et poden canviar la vida per complet.

A.